REGALS DE LES LLUNES...

REGALS DE LES
LLUNES...!


( escrit: 13/04/ 2017 )


Quina cosa lletja li’n vas dir
a les llunes què en veure’m
ploriquegen.


Una de les tres,
la més menudeta,
abaixa i, m’abraça amb força,
em dibuixa corets de plata
als meus llavis;
la mitjana, em diu
que no em quedi atrapada
als angles del teu cos,
que munti graons ennuvolats;
la més gran, sospireja
i, agafant-me de les mans
vol reconfortar-me,
esmentant- me7:


“ Potser no has fixat
bé els teus ulls a l’estel que
has d’albirar, en fer-ho et
sorprendràs...”


Quina cosa esgarrifosa li’n
vas comentar a les llunes
què en clissar-me totes tres,
ja volen aconsellar-me...?



Ara ballen al bell mig del cel,
i, em llancen polsim argentat,
un carruatge de neulines,
m’han regalat i, afegeixen
què el dia del meu aniversari,
n’hauré de pujar-me a sobre d'ell,
una sorpresa de ben maca
els firmaments volent fer-me.



Tres dies resten, què amb molta
emoció els deixaré transcórrer
un rere l’altre.


Quina cosa serà...?


Com deia el José Feliciano:
Què serà, què serà..?






Adela Payá i Prats