QUIN ÉS EL CAMÍ DE L’AMOR...?

JUAN JOSÉ BUESO SÁNCHEZ
“ Parella passejant entre la boira “




                                 

QUIN ÉS EL CAMÍ
DE L’AMOR...?


( Per als descreguts què
s’entossudeixen en no
estimar )


L’amor n’és un senderol
què de no andarejar-lo
un, ja hi pensa, que no existeix.


De vegades, aquest camí
n’és amagat entre
esbarzers i, bardisses,
cards i, llitsons;
l’esguard ben cego
no el pot albirar;
les cames fugisseres
dels fiblons, s’escapoleixen
de seguit;
el cos agosarat, per ronsejar
al davant de tothom,
s’hi complau per prendre
tresqueres ornamentades,
què ens desvien de tot allò,
què ens hauria obert el cor
de bat a bat.



L’amor n’és un senderol
què de no andarejar-lo
un, ja hi pensa, que no existeix.

.

I, acabem confonent
les querences per les
mesquineses;
les tendreses per les
 ofenses;
les dolceses per les 
brutalitats;
i, una imatge què al fons
del quadre, s’excel·leix
de formosor, 
ja hi cavil·lem
que és el què desitjaríem
sense a penes aprofundir
de portes endins, 
sí aquella ànima 
desconeguda, n’estaria
disposada a estimar-nos
amb la mesura 
que nosaltres ho estem.


I, ens enredem, ens atabalem
en cadenats de discòrdies,
i, no ens hem adonat que aquests
viarons, no hi són reblits
amb enfilalls amatents.


Potser un dia qualsevol,
el Sol de les estimes,
enllumeni aquell viarany,
que durant tant de temps
n’ha estat delirós per
rebre-nos,
però que nosaltres
maldestrament,
encara no l’hem entrellucat.


L’amor n’és un senderol
què de no andarejar-lo
un, ja hi pensa, que no existeix.






Adela Payá i Prats