QUINA LLÀSTIMA...!

ZDZISLAW BEKSINSKI
( 1929-2005 )




                                  

QUINA LLÀSTIMA...!



No li cantis més rondalles
mentideres a la Lluna,
no sigui cosa
que s’enfarteixi i, vulgui
fugir a corre-cuita del lloc
on s’hi troba.


No li contis més enganyifes
a aquella dona, amb la qui
somiaves tantes coses
per fer-ne i, que per
voler-te excel·lir al teatre
de les magnificències,
et vas perdre i, tot ho vares
 llançar als terrenys calcaris,
a canvi de cossos més
jovenívols.


No et degradis més com a ser
humà, ni venguis la teva
ànima, per lluir-te’n a recer
dels qui volen figurar com
monedes d’or refulgint.


Potser paga la pena,
rebaixar-se al fons
de les clavegueres,
per a ressorgir com un
home sense cap dignitat...?


On és la teva essència
amorosida...?


Només tens el deliri per vendre’t com un tros 

de carn, per tal de
donar-li’n complaences a les teves ambicions i, a les teves vanitats...?


Vols seguir arrossegant-te com
ho fan els rèptils, a sobre dels
terregams, ...Tal vegada hi pensis que la teva part lumínica
has de sacrificar-la pels capritxos dels qui tenint-ho tot,
no han après a valorar
a les persones què els estimen...?


Què trist, què encara hi hagis
de abillar-te’n amb disfresses
de pallassos i, què utilitzes
vocables de discos ratllats,
assajats al davant dels espills,
sense creure ni una sola paraula
dels teus paranys..


Viure a contracor del que un
n'és, ha de ser veritablement
una convulsió,
una paràlisi de la pròpia existència,
un greu atemptat contra un mateix,
una negació de la mateixa vida,
un anar engolir-se’n a poc a poc,
sense quedar-ne ni una engruna
d’honorabilitat.




Realment en fa
molta llàstima...!








Adela Payá i Prats