UNA CANÇÓ...
L’angulatge d’uns
cossos
imitant les
estimes,
només hi té
cabuda, potser,
en un ancoratge
passatger
de les
pellofes....
Sí aquest és el
teu delit
només has de
resseguir
a les escorfes de
la teva
closca...
Els cors tal
vegada,
una mica ressecs,
cerquen
complaences
en tot allò, què
els seus esperits
no encertin a
trobar,
i, determinen amb
noms propis
què això és el
que cal,
doncs, ja ho
saps, només has
de fer-ne cas a
la bestiola
que duus a dintre
teu...
L’amor n’és un
sentiment
massa pur, que no
tothom
assoleix
abastar....N’hi ha
que vibrar amb la
mateixa
freqüència d’ona
com ell ho
fa....Mentrestant,
segueix
navegant en
vaixells d’aigües
alígeres, ja saps
que això
de capbussar-se’n,
no hi està
fet per tu...
N’hi ha cançons
què s’hi van
escriure per a
parlar
dels succedanis de
les
estimes....Potser
aquesta
cançó hi sigui una
d’elles,
però la dissort de la
seva lletra
és que té una
música
ben preciosa...!
Jo l’hagués
intitulada:
cançó en direcció
oposada
a l’amor...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada