DECREPITUT....

GUSTAV KLIMT
( 1862-1918 ) " Vida i Mort "


                                    

DECREPITUT....!




El pas del temps:
un trepitjar pels camins
llaurats de cendres,
d’imatges difuminades,
de rostres que a poc a poc
comencen a desdibuixar-se’n,
de records, tal vegada,
distorsionats,
acomodats a remembrances
assuaujades, a fi que els trams
què ens quedin de vida,
hi siguin més alígers.



Representacions què ens
complauen d’anar
deformant-les a pleret,
per tal de suportar viarons,
cada volta, més carregats d’anys i, de feixugueses.


Fer-se vells, n’és una mena de
recordatori de tot el què hi
vam tenir i, del què aleshores,
ja no ens pertany;
una mena de comiat
de cadascuna de les rampoines
i, de les criatures, a les quals,
la vida, ens va confiar per un
breu període.


Una angoixa creixent,
pensant quina cosa, o quin ésser de més, ens arravataran.



Instauracions cruels, dels qui
s’hi adeliten per exaltar-se’n,
observant com les seves creacions, s’anguniegen amb tantes i, tantes paraules, expressant adéus.



Quan el delit i, el goig més
sublim, en seria omplir a tothom
de més i més felicitat i,
de més éssers volguts, 
sense que cap ni un,
no haguessin de marxar.


La mort, innecessària,
un preàmbul entre vides,
per a donar-li’n
més matisos de subtilitat al
sofriment.


Una terrible atrocitat...!


Demostracions de puixances
de tots aquells que gaudeixin
amb les malvestats.



Nosaltres, sota les ordres
d’aqueixos, que s'hi van mofar
dels principis de la font
primigènia,
fins i tot, potser, què segrestats
amb mentides i, mal de caps.






Adela Payá i Prats