AL CEMENTIRI...

CEMENTIRI D'ALCOI


                                      

AL CEMENTIRI...!




Resten quatre dies per 
al meu aniversari.
En feia temps que no et 
visitava,
i, les flors d’assutzenes
de tela dissenyades,
ja em parlin i, em diuen
que elles ja han fet
el seu paper,
què n’hauré de canviar-les
per unes altres.


Et pregunto mirant el teu retrat
quines flors t’agradaria tenir-ne...?
i, curosament les airines
contra el terra, en llancen uns
gessamins ben blanquívols.



Els agafo i, els poso al davant
de la làpida òrfena, des de la
qual se n’havien escapolit.


He quedat ben sorpresa de com
m’has respost amb tanta
rapidesa.


El setze d’abril hi seré amb tu
i, et duré un ram de poncelles,
xerrarem una mica i, al davant
de la teva llosa et deixaré una
copa de vi de bourgogne, eixe
que tant t’agradava.


Ja saps que hi espero el teu regal, així que estaré ben disposada a rebre-ho amb 
molt d’amor.


Aquesta nova vida teva
em costa concebre-la,
però suposo què a la fi,
un dia qualsevol, tot el que
ara no encerto a concloure,
aleshores, ho podré entendre.






Adela Payá i Prats