A CALP....

A CALP....



Esclaten flors
de magnòlies
i, enllà a dalt,
el Penyal d’Ifac,
com balena agitada,
a totes elles, les vigila;
ell, com guardià protector,
se n’ha erigit capità de
navegació;
amb les seves ulleres
de llarga vista,
tot ho ataülla
i, ha après com far
a sobre de la mar,
a alertar a tothom
dels perills i, de les
sotragades.



A les onades invita
a fer-li’n moltes
carantoines i ell,
com pare abassegador,
a totes elles, les cobreix
d’assossecs;
ara, escopinen
en contra d’ell,
aquelles fúries
retingudes,
que esclafeixen amb
el naixement
de les noves poncelles.




Desprovistes de les
seves bavalles rabiüdes,
retornen força
assuaujades a la seva llar
blavinosa;
escomeses noves,
uns altres capolls en
reprendran contra el seu
custodi, que mai
no s’hi fatigarà per 
anar-les encalmant 
de mica en mica.


Flors de magnòlies
despleguen
els seus pètals,
pausadament,
i, avui, han eludit
els seus enuigs;
el Penyal força sorprès,
regals de codolells
els feia des de l
es alçades,
volia enjogassar-se’n
amb totes elles,
però la mar capritxosa,
anhelava seguir
arronsar-se
sota l’influx dels raigs
llumeners,
què un Sol captivador,
a pleret,
li anava llevant- los
els seus rínxols
de neulines..






Adela Payá i Prats