ECLIPSI A LES COPES....

ECLIPSI DEL VI NEGRE


                                           

ECLIPSI A LES
COPES...!



Dueu-me
al voltant d’aquella
taula roma i,
serviu-me
una copa
de vi negre,
brindaré per tot allò
que no hi va poder
ser i, per aquesta
saviesa ruda,
que neix de tantes
negacions de vida.


M’ompliré el cor
de més vermelló,
ploraré per les coses
que no hi vaig
poder comprendre i,
enyoraré, potser,
temps endarrerits,
on, aleshores,
vaig ser-hi a frec
de la felicitat.


Apropeu-me eixa
cadira de boga,
records d’un besavi
ermità,
què amb les seves
mans tot ho arranjava,
i, escrivia música
sota les llunes
altívoles, fins i tot,
aquell violí seu,
tot corcat, avui
hi és amb mi.



I, dieu-li a aquell home
que mastega
mentides, com caramels
xucla, una i altra vegada,
què a la mateixa
Terra, la va allargassar
de més ombres
amb les seves
actuacions.



Sí tothom maniobrés
com ell ho fa,
el nostre planeta
romandria tostemps
eclipsat.








Adela Payá i Prats
              🍷