 |
|
“Una persona que mai hi va
escometre una errada,
mai hi va intentar cap cosa novella...”
Albert Einstein
|
L’APOSENT
D’UN
POEMA...
Un
poema s’hi pot llegir
en
qualsevol lloc:
a
sobre d’una pantalla;
inscrit
en una fulla
d’un
llibre;
gravat
en un rocam;
esgrafiat
en un papir;
al
palmell d’una mà
estimada;
però
potser això no hi tingui
cap
rellevància;
el
que sí que n’és de colpidor
és
allò què els versets
et
puguin dur a temptejar-hi,
encara
que algú mig boig
a
dintre d’un lavabo
no
hagués disposat de cap altra
possibilitat
que gargotejar
aqueixes
estrofes al damunt
d’un
tros de paper higiènic.
Potser
aquell poema serà
nefast
pel fet d’haver-ne escollit
un
rotllo cilíndric,...?
És
clar que no....!
Tu,
n'has escoltat melodies
embellides,
te
n’has sortit de les teves
cuirasses
i, has assolit
trencar-les;
t’has
enlairat pels eteris
com
aucell emplomallat;
has
navegat tots els oceans
sense
naufragar;
t’has
engalzat amb la Natura
i,
amb totes les seves criatures;
has
flairat tots els seus perfums,
essències
i aromes;
t’has
conjugat amb el tot
formant
part de l’un...
Aleshores,
el poema n’era
extraordinari,
.....és irrellevant
on
s’hi hagués aposentat...!
Ha
transcendit el jaç
on
s’hi estiregassava i, ara,
llueix
amb lletres de nuvolades
de
tots els colors,
en
cadascun dels firmaments.
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada