 |
|
Denominado originalmente Rajavihara ("monasterio
real"),
el templo sirvió como monasterio budista, llegando a alojar
al menos a 12.640 personas. En la actualidad la fama de
este templo se debe al hecho de ser uno de los pocos
monumentos que
todavía no ha sido "rescatado de la selva",
pues fue el templo elegido para mostrar el estado en
el que
se encontraban los templos de Angkor a finales
del siglo XIX, cuando fueron descubiertos
por los occidentales. A raíz de esta falta de intervención,
el lugar ofrece una impactante combinación de ruinas y
naturaleza que lo han convertido en una de las principales
atracciones
turísticas de Camboya.
|
SUPERVIVÈNCIA....
Vivim, perquè
altres éssers
hi van venir ací
a la Terra,
disposats a
oferir-se’n
com nodriment
nostre...
Tants animals,
ens han
donat les seves
vides...!
Molts, vivint en
estats
paupèrrims,
amb un decés
irrespectuós,
per tal que no passéssim
gana...
Tants i tants vegetals
compleixen la
seva tasca
sense dir-ne ni
mut,
i, nosaltres
n’hauríem
d’agenollar-nos
al seu
davant i,
agrair-los tot
el que fan i,
segueixen fent
per nosaltres...
Un temple
n’hauríem de
construir–los en
honor d’ells
i, embellir-lo
amb paraules
de gratitud..
Les seves ànimes,
potser
hi siguin més
elevades
que les nostres;
nosaltres els
humans,
encara què ens
dolgui
som uns autèntics
depredadors,
tot s’ho mengem;
però el pitjor de
tot,
és que no hem
après
a reconèixer
el què se’ns ha
ofert
sense badar
boca...
Els nostres
avantpassats
almenys, hi van ornamentar
les
seves coves amb
imatges
d’animals, els
enaltien,
encara que molts
hi pensin
què n’era una
mena de rituals
al voltant de les
seves caceres..
Un jorn, tal vegada,
acampem en altres
indrets,
on els nostres
cossos
no hagin de tenir-ne
la
necessitat de
manducar,
on les boques hi siguin
empremtes d’un
passat
llunyà i, què de
cap cosa, no
haguem de
cruspir-nos-en.
Aleshores, serem
unes
essències de ben
diferents:
més energètiques,
menys
corpòries, més
sublims...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada