RELLUCS D'ODI...

BERNARD HEISIG
" Expressió de l'Odi "




                                        

RELLUCS D'ODI...!


Llengües clapades
d’espines,
llançades contra les airines
en fan nierols en unes 
altres, de més endolcides,
fruit de les herències.


Mentre les querences
lliguen mans i, cors,
les rancúnies, en
fan nusos que no s'hi
poden desembastar.



Prohibicions als descendents
de seguir fent de transmissors
als llaços familiars,
quan l’amor se n’ha trasmudat
per un odi inexplicable.



Espadatxins amb els seus glavis
força esmolats, retallen
aliances ancestrals,
sense raonaments, amb desídies
obscurantistes,
perquè sí, i tan sols perquè sí.


No calen llàgrimes als desconcerts sense sentit, 
ni que t’arrapis
el teu cos amb ungles punxerudes,
ni que en facis rodolar
el teu cap a la sínia de les incongruències.


No n'ets el safareig de les
immundícies de cap ésser
de la creació, 
no vas néixer per a fer de claveguera de cap criatura.
I, sí algú, lliurement,
n’ha decidit empastifar-te
amb excrements de l’ànima,
deixa que continuï amb
el seu ofici de mascarat.


Esculpeix-li al seu darrere
ales alígeres, per a que emprengui el seu vol agosarat 
i, sí és el cas, al seu bec, 
fica-li’n solfejades benaurades, per a que almenys a la 
Mare Natura
complagui amb la seva xiuladissa.







Adela Payá i Prats