 |
|
HOSPITAL
VERGE DELS LLIRIS A ALCOI
|
A
L’HOSPITAL...
(
10-o5-2017 )
Un
botó cristal·lí
m’han
sargit,
on
abans un ull refulgia.
Amb
mans de paper m’he
arrupit
entre els llençols
verdosencs,
i uns braços
de
cartró pedra, me han
traslladat
al saló dels afligits.
Una
melodia entonava
la
meva ànima, mentre
reguerols
de líquids, rajaven
al
fons de les conques
i,
somiava que nedava
enmig
dels degoteigs.
Amb
visió borrosa tot
ho
veia deformat, ondulat,
ribetejat
i, .....trasbalsada
d’onatges,
en plena mar,
et
suplicava que em salvessis,
què
en llancessis un salvavides.
Volia
ensenyar-te aquell
implant
novell d’espill
d’aigua
marina, però no
vas
venir, i al bell mig
de
l’oceà, en vaig convertir
en
peix sirena...
Ara
trigo més del que puc
en
defugir de les xarxes
marines
i, a la meva cua
d’escates
grisenques, hi duc
engalzat
un collaret d’ulls
de
reposició, per sí es
donés
el cas, d’haver-los
de
perdre, cabussejant-me
al
fons de la teva ànima
engelabrida....
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada