VESPRADA ENTRE AMIGUES...

VESPRADA
ENTRE AMIGUES...!




Gairebé se’n feia de nit
a la serra;
a sobre dels bancs de fusta
no ens hem adonat com el Sol
amb els seus últims raigs
més refulgents i,
més penetrants
volia acomiadar-se’n
de nosaltres.


I, parlàvem de les nostres vides,
d’aquell passat que totes tres
hi vam compartir al camp.


Tu, Gabi, et reies de mi, fent-me
rememorar aquells jorns de l’estiu al dessota dels pins, ben bé, entre llibres i pinzells.



Sempre en duia carabasses,
no n’era una bona estudiant.


I, quants homes han desfilat
al davant nostre: amors antics
que potser, sí ara mateix, els
veiérem, ni sabríem qui són.


Al qui jo recordava, aleshores,
ajudava a son pare, a repartir
el pa per les cases rurals;
els vostres, n’eren del poble
i, us empaitaven amb les
seves bicicletes del moment.


Quantes vegades hem fet esclafir
els riures, mentre un grapat
de roselles, al davant nostre,
semblava que també s’enriallaven,
quan les ventades tot de seguit
les bressolaven, a ritme dels
nostres mots.


I, se’ns feia de nit,
els ocellets regressaven
als seus nierols;
trucades als mòbils;
homes desesperats,
impacientats,
perquè el sopar encara
estava per fer-ne;
i, com no volíem cuinar,
hem acabat al voltant
d’una taula rodona amb
tres cerveses,
un plat d’olives i, unes
ametlles.


Els telèfons els hem apagat,
i, a la casa hem arribat
de matinada.



Fins la propera...! 





Adela Payá i Prats
              🍻