EIXELEBRADA...

SÁNDOR VON LIEZEN-MAYER
( 1839-1898 )
 " Muller Adormida "



                                 

EIXELEBRADA...!



Aquell llac s’hi va adormir
i, el nostre vaixell
amb prou feines
no volia moure’s de cap
de les maneres.


Les nostres mans
aferrissades als rems,
trigaven un munt,
només, per avançar
una mica.


I, vàrem sotsobrar,
un, del dos, s’hi va ofegar,
l’altre n’havia de prosseguir
amb la tasca d’arribar a la
llar de tots dos.


L’esforç d’avançar
en solitud requereix
què del teu cos hi facis
rellucs de garfis i,
de ventoses,
per adherirte’n a la terra,
encara que tu no
ho volguessis,
tanmateix tinguessis
el desig voraç de fugir
d’aquest espai.


Sota la voluntat
de l’atzar
has d’aprendre què
les nostres decisions
poden en qualsevol
moment, capgirar-s'hi
de l’inrevés,
i, com ahir, hi vaig
escoltar dir:

 “EL sofriment a la Terra
n’és ben consolidat,
la felicitat si per casualitat,
s’hi fa present,
té la durada d’un temps
precís...”


Som els herois de les
incerteses,
on tot és possible i,
res no en sabem...
Cada jorn un <ai>
un esglai,
un desafiament,
un incessant vagareig,
deixant empremtes
a sobre del sorralenc,
alertant a tothom,
que encara hi som vius,
sense ja cap tipus
d’expectativa de res.


Estàs esgotada de sotjar
a tothora els mateixos
malsons;
la mateixa mansuetud;
les escalabrades dels
governants de torn;
la insensibilitat envers
la mateixa existència.


I, sí, potser, ja n’has perdut
les forces per seguir en aquest
indret, forjat amb els imperatius
d’uns desconeguts,
però no pas amb els teus,.


Estàs eixelebrada.....!
el cap et rodola fins als peus.
Has decidit anar-te’n
a pernoctar...!






Adela Payá i Prats
               😴