CANSANCI....

PEDRO LIRA RENCORET
 ( 1845-1912 )
 " El Mite De Sísif "


                        
                                     

CANSANCI....!

Aquest món em pesa
com si dugués un gran
bony a sobre del cap;
com Sísif arrossegant
un pedruscall immens.


Una llosa m’empenta
a poc a poc,
a endinsar-me’n al fons
del terregam.


Aquest món, avui,
tisores en mà,
ha esgarrapat
les meves membranes
entelades
de cor de cementiri,
i, una rere l’altra
he ataüllat totes les
teves tombes;
voreres enllumenades
amb ciris negres,
em mostraven el teu
rostre emmarcat
a sobre de cadascuna
de les làpides.


Aquest món, ara mateix,
m’arreplega al seu nierol
esponjós,
em diu que m’adormi,
que demà els meus ulls
de l’ànima,
 podran adquirir-ne
unes altres tonalitats.


Només sé, que hui, 
vull fer-li’n forats
a tots els globus amb
els fiblons de l’ànima.


Un ocellet em cantusseja
i, entre les seves plomes
m’arrauleixo.


Apagueu les llums:
Lluna, abaixa les persianes;
Estels, ornamenteu-se
amb les túniques
més aombrades.
Mussolet, canta’m una
melodia,
el món n’ha fet espantalls
del meu cor, i no me’l
trobo per cap lloc.








Adela Payá i Prats
              🦉