ORENETA SAPIENS...

  CHRISTIAN SCHLOE


                                          

ORENETA
SAPIENS...!


Com oreneta encaboriada,
m’enlairaré ben lluny,
enllà on el Sol s’entreté
en fer jocs amb els colors
de l’Arc Iris,
escarpint raigs llumeners
amb llaçades força
perllongades.


Als estels, els demanaré pels
seus noms de veritat,
entaularé converses
amb ells i, amb els seus

hostes també.


A la Lluna, li’n faré reclams
per a saber si n’és un planetoide,
un asteroide o algun carruatge
estrany, que algú hi va
aparcar a recer de la Terra
i, amb quins propòsits.


També vull assabentar-me’n
d’on són les altres dues llunes de
més menudetes, que no les
podem sotjar.


Com oreneta capficada, hem
reflectiré als miralls de les aigües, ben bé, per beure i,
per parlar-ne amb tots
els peixos que m’hi trobi.


Als pèlags, en tinc l’ànsia
per fer-me’n amiga dels cavallets de mar i, de les estrelles de mar,
dels dofins i, de les balenes,
dels eriçons i, de les meduses i,
de tots aquells que encara no
n’he pogut albirar.


Anhelo què em parlen
de les ciutats subterrànies,
que s’hi trobin
ben al fons de l’oceà i,
que encara no n’han volgut
explorar-les,
o s’hi fan els babaus,
per tal d'acumular-ne
més ignorants.


Els meus amics peixets tot
ho saben, i tot ho callen...!


A la mare Natura, ella, que
també tot ho coneix, i que
s’hi manté ben emmudida,
tinc el neguit per què em relati
les històries dels homínids,
i, d’aquells que del cel hi
van baixar, fent tota mena
d’esbarjos i, divertiments
amb les nostres cadenes
d’ADN.


Com oreneta encuriosida,
em complau instruir-me’n,
també informar-me’n,
de qui dirigeix aquest món
al darrere dels seus governants...!



En acabar, puc arribar a ser
tan vella, que potser tot no
ho podré desxifrar.
Però almenys, sí que ho hauré
intentat.






Adela Payá i Prats
              🐦