NO N’ÉS DESESPERACIÓ...

Cómo es la inusual galaxia
circular.
Objeto de Hoag, un anillo
de estrellas jóvenes azules
rodeando un núcleo de estrellas
amarillas.





                                     

NO N’ÉS
DESESPERACIÓ...!




No n’és un cor desolat
el qui cerca l’amor,
més bé, es diria,
que n’hi ha
un cor amorosit,
què al no sentir-se’n
correspost,
acaba fins i tot caient
en l’atuïment.


L’aflicció hi fa arrels
als terrenys eixorcs,
on les seves llavors,
fertilitzen els conreus,
que mai no hi van
fer brostar de dintre d’ells,
cap relluc verolós.


La desesperança
amb canelobres
lluint d’espelmes
enceses,
a qualsevulla cosa,
la fa espurnejar
de vida i, de creativitat.


A les estimes, que pot
semblar-nos
que són més que
salvatgines,
se les cruspeix
de boques obertes
engolint-se:
llamps i rellamps,
raigs i trons,
i, com tempesta
expandint-se,
tot ho inunda de
repiqueteigs
i, de clamoreigs,
de cossos vibrant
a l’uníson,
harmonitzant-se
amb tot allò que
els hi envolta.


Un cor amatent
hi fa reclams
d’aquella part seva
que li ha segut
usurpada,
cerca completar
el seu cercle sencer,
i, mentre quedi incomplet
no es deturarà
fins a concloure’l.


I, encara que pot lluir
de recança,
no és pas això,
n’és un moviment
cíclic, arrodonint la seva
circumferència.



Un estat pur a l’Univers,
on tot hi és en
continu estremiment...!






Adela Payá i Prats
              🍃