ARRAÏMADES D’ESTIMES...

JOAQUIN SOROLLA I BASTIDA ( 1863-1923 )

                                     

                                  

ARRAÏMADES

D’ESTIMES...

Els teus llavis en tenen

regust a trossets de cel;

els teus abraços se m’enrosquen

com el brancam entortolligat

de les oliveres;

i, avui, ens hem escapolit

de l’esguard inquisitiu

dels qui tot ho volen escodrinyar.

Al nostre nierol ens hem arraulit

sense la presència de cap

colobra avinagrada

què ens hi pugui inocular 

els seus verins.

Les llengües bífides dels ofidis

en fer-ne demostracions 

de puixances, al davant nostre,

de sobte, se n’han trasmudades

per ombrívols anellats.

Ara el terregam n’és tot

excavat d’esbaldrecs....

I, amb èlitres de libèl·lules

ens hem alliberat, per a

esplaiar-nos a sobre de les aigües

cristal·lines, on enllà, no cal

fer-ne cap tipus de demostració,

tan sols gaudir de les nostres

estimes i, deixar-nos fluir

com onades dansarines...

Embriagats per les abassegades,

hem desplegat el velam

i, ara solquem una mar

compassada amb simfonies

de brises ben harmòniques. 

Marxem...!

I, a més a més, amb petons

de sal i de blaus,

amb carantoines de safrà

i, de porpra i, amb un

anhel que a tots dos plegats

ens fa bategar els cors

d’arpegis oceànics...

Adela Payá i Prats