ECLOSIÓ D’ESPIRES...

EIVAR MOYA " El Petó "


                                      

ECLOSIÓ
D’ESPIRES...!



Juguem amb els dits
de les mans,
a difuminar empremtes
de cargols;
acaronem les nostres
pells amb petonejades
de gebre;
omplim de corol.les
rosàcies
els paratges dels nostres
cossos perfumats,
i, al bell mig,
del nostre centre,
acolorim de pinzellades
perlades,
el nostre nexe d’unió.


Vibrem com pampallugues
al cel, i fem eclosionar
de dintre de les nostres
arquetes:
esquerdills daurats i,
platejats.


Què el nostre balanceig
ens hi dugui des de l’eteri,
aquell estel que junts
hi vam crear en el passat,
quan aleshores,
n’érem més savis què ho
som ara.


El nostre encís què
hi sigui el preàmbul
d’un amor
que mai no s’acabarà,
on els nostres jardins
de flors excel·lint-se,
en tinguin
la durada d’una eternitat.


Fem divertiments amb els
dits dels nostres peus:
carrosses arrossegant-s’hi
a sobre de les espatlles,
del buc, dels braçals,
de les cuixes, del melic,
i, fem esclafir el riure
en tenir-ne els primers
indicis d’unes pessigolles
amb petjades de formigues.


Nosaltres dos,
uns entremaliats
pujant i, davallant a sobre
de les atraccions,
guspirejant de vertigen
amb l’excés de velocitat
dels carruatges i,
volent rodolar
cada vegada més
de pressa.


Enjogassem-nos-en
amb els esguits de l’onatge
i, amb llavis empalustrats
de sal i de molsa,
fem-nos un petó fulgurant
què a la Terra
la hi faci escurçar
el seu recorregut
al voltant de l’astre Sol.









Adela Payá i Prats
              🎡