ONADES RIALLERES...

ALEX DZIGURSKI
" Mar i Onades "




                              

ONADES
RIALLERES...!


Amb els acords de les guitarres
a les ones feien ballar
una rere l’altra,
i, les seves clamadisses
els embolcallaven de sospireigs.


Una lluna a mig emplenar,
a l’onatge l’alertava dels
arpegis musicals;
la part esclarida, del satèl·lit
reia de goig, la part enfosquida,
es queixava dels aldarulls.


En fer-se sabedor l’oceà,
tot d’un plegat, ha enviat
un exèrcit de corcers blancs,
cavalcant uns a recer
dels altres,
força trontolladissos,
i, en arribar on era la canalla
tot els seus cossets els
han mullat de dalt a baix;
els instruments,
tots esquitxats s’hi negaven
a fer-ne sonar qualsevulla
solfejada.


A la lluna queixosa que lluïa
de dol, l’han assuaujada de brillantor amb càntics d’ermini
i, en adonar-se’n, una nit de
pleniluni, al bell mig, de la mar
a totes les onades bressolava
amb balades llagoteres.


Ara totes endormiscades
al pèlag han deixat ben allisat,
clenxinat de metxes platejades,
i, cap murmuri ja no s’hi
escolta.


A l’hora dels desembruixos
la lluna, a poc a poc, es
desbotona la seva mitja
camisola d’organdí transparent,
per a aombrar-se amb enagos
d’encaixos negres;
i, així mateix,
en dues meitats dividida
retorna als seus orígens,
mentre al lluny una
mainada de veus acallades
s’hi adeliten per veure’n sortir
el Sol, a sobre, de les aigües
jaspiades de calèndules.







Adela Payá i Prats
           🌞🌙