UN CENTELLEIG...

BRÚIXOLA MARCANT EL NORD

                                        

UN CENTELLEIG...

Al desemparament

d’un fanal, titil·lant

en plena nit obscurida,

una lluerna accelerada

cerca el seu aixopluc

encara que tremolós...

Les ombres de la nit

en carrerons de foscor,

s’eixamplen cada vegada

més de pressa, confonent-se

per uns miratges

distorsionats:

Túnels, coves, esplugues,

es dibuixen enmig del

poblat, on un centelleig

tot encalcinat

amb camallades força

allargassades, no hi troba

la seva llar....

Els seus ulls, un cel sense

estels, què com brúixoles

de navegació, han quedat

senyalant només el Nord

i, entre sospirs

i, bafs, s’hi deté per

a prendre alè....

La seva casa n’és a l ‘Est

mentre ell, sense saber-ho

s’hi allunya més i més,

dels seus orígens...

En aplegar el dia,

un contorn d’obaga

retallada,

es pinzella al terra, on la

claror tot ho enllumena

menys aquell trosset,

reflex d’una llum

exorcitzada...

Adela Payá i Prats