DESDENYS...!

VANESSA BELL
 ( 1879-1961)  " La Conversa "


                                       

                                    

DESDENYS...!


Per uns bancals
de terregam;
per unes possessions
adquirides;
per unes quantes
monedes de més;
per uns llaços
consanguinis;
per un status social;
pagava la pena viure,
renunciant
a les volences...?


Per una ment,
que tu i, els altres
raspallàveu de sovint
amb aigua i, sabó
de glicerina;
per un cervell,
que ja s’hi negava
a fer-ne tresqueres
curvilínies;
per un convenciment
enraonat, que no pas
excel·lit amb el cor,
pagava la pena atipar-se’n
de vacuitats...?


Potser així, un, pot alleugerar
la seva càrrega corpòria,...?



Malgrat tot això, em plantejo
quina cosa s’hi pot fer amb
tot allò que creiem sentir...?



Tal vegada, un, es distrau
fent nusos mariners
als sentiments i,
sense més preàmbuls,
se’ls llança pels oceans
de més fondària.


Aleshores, a tu, et pregunto:
després d’estripar
les teves emotivitats,
com et sents:
millor, pitjor, indiferent,
content, amargat, luxuriós,
amoïnat, trencat, esgarrat,
garratibat....?


Ha valgut la pena, rodolar
pel món amb un cor de dol,
tancat amb moltes claus,
sempre encobert pels
cortinatges embetumats..?


Endinsar-se en cossos fugaços
com nuvolades passatgeres,
amb sospirs de vaguetats
per a dir-ne: hola i adéu...?


Quin terrible
desemparament...!


El teu medicament el duus
a dintre teu, tan sols has
d’aprendre a descargolar
el seu tap...Cap altre, no ho pot
fer per tu...!






Adela Payá i Prats
             💔