NO N’ÉS
CERT...!
És
cert, s’ensenyem a llegir
i,
també gaudim de la sort
o
de la dissort, de tenir-ne
bons
mestres o mals mestres;
però
els sentiments, no s’aprenen,
se senten
a dintre nostre,
cap
ni un instructor no
te’ls
podrà mostrar.
No
existeix això que esmentes:
<Educació
Sentimental>
sí
normes de comportament i,
el
que alguns hi anomenen:
ètica
civil...
De
l’ànima i, del cor n’hauràs
de
ser només, tu, el teu propi
preceptor....
I,
ja veus com va, poc o no res
et
diu l’acte d’infringir-ne dolences
als
altres, més bé, tant et fa.
I,
les teves grolleries poden
arribar-hi,
fins al punt de fer-ne
esborralls
d’existències.
Una
altra vegada no dius
veritats...!
No
n’és cert el que afermes...!
El
teu propòsit n’és treure’n
profit
de qualsevulla cosa,
però
de les querences, no n’has
arribat
ni a la certificació
del
Pre-escolar...
És
cert, sempre n’hi ha temps
per
a instruir-nos-en, però
de
les ensenyances de les nostres
ànimes,
som únicament nosaltres
els
seus autors i, protagonistes.
Cap
personatge literari, extret
de
qualsevulla ploma, no et farà
endevinar
com sona la música,
ni
que compassos harmonitzen
amb
el teu esperit....
Això,
tu mateix,
ho hauràs
de descobrir...!
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada