UN ESGUARD ENTELAT...

UN ESGUARD
ENTELAT...!




Ja no hi ha els mots
noctàmbuls;
ni les converses a recer
de les llunes;
ni aquelles endevinalles
que tu mateix
les vas batejar amb
les inicials
del meu nom.


Els somnis esparpillats
s’hi varen acotxar de nou
a sobre del seus
coixinets, fins i tot,
els puc sentir
com rinxolen.


Les il·lusions amb les
seves gavardines nacrades i,
els seus barrets de ganxet,
hi varen marxar al damunt dels
escenaris, on moltes petjades
les calcigaren amb dits
pomposos i, ungles enllustrades
decorades de barnussos
multicolors.


Ja ha desaparegut la màgia
què ens va anellar;
els llangardaixos amb
guants verdosencs, ens la varen
arrencar, malgrat els meus precs
i, la teva impassibilitat.


Li’n vas obrir la porta als xerraires
de torn i, amb travallengües
aigualits, tot ho vas deixar anar-hi
a sobre del corrent dels rierols.


Els nostres versos entrellaçats,
traïts, a les mans d’altres plomes,
suplantats i, ja gairebé res
del que ens va junyir
s’hi va mantenir palplantat.


Les nostres creacions,
al poal de les escombraries;
els nostres escrits lunars
als forats negres;
qualsevulla cosa en comú,
ben trinxolada,
feta d’escapçalls
de boirines i;
els nostres rostres
difuminant-se a poc a poc
entre les llunyanies,
al darrere de les vidrieres
enllorades;
un, en direcció Nord
l’altre, en direcció Sud;
i, al bell mig, de la foscor,
un bruixot amb escafandres
platejades,
no deixa de fer-ne esclafir
les seves riallades
estrafolàries.






Adela Payá i Prats
              🙃