 |
| VINCENT VAN GOGH ( 1853-1890 ) " Pont sur la Seine " |
RIU, SENSE NOM...
Vull ofrenar-te
al davant
teu i, a sobre del
rierol,
sota aquell pont
de tonalitats
ambre, i
esgrogueïdes,
aquestes flors
cristal·lines,
arrelades al
cossiol de les
incomprensions...
Dir-te com
d’esglaiada hi puc
sentir-me en
sotjar pells de
canella, esteses
al sòl de
les rancúnies, on
ni tan sols
un relluc de cap floreta
se n’ha atrevit a
mostrar-se.
Alleugerir aquest
reclam
de les volences
avortades,
submergides al
fons del riu
innombrable, i rebrostar
a les
voreres amb
corol.les de
turmalines
enfosquides...
Amb pètals
agostejats
de mans
entreobertes,
fer-te’n un
comiat que mai
no s’hi
acabi....En abocar-te
a les aigües de
la riera
enllà, tostemps
albiraràs
el meu rostre amb
llavis
murmurant-te mil
formes
de dir-te’n
adéu...
Gràcies per
aquelles nafres
de coral, que com fiblons
durant un temps,
hi van
conviure a recer
del meu
cor: coixinet de
les teves
agullonades;
ara ja no hi fan
mal,
m’han ajudat a no
sorprendre’m
al davant de les
ànimes
enterbolides.
Malgrat aquestes
lliçons
d’humilitat,
n’estic aprenent
a deixar-te’n
anar pels
corrents dels
desencisos
i, un doll de
llengües
esquitxades, ja
m’acaronen
el rostre i, em
reciten un
munt de poemes aigualits.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada