FAÇANES...

MAX BECKMANN
( 1884-1903 )


                                      

FAÇANES...!



Deixeu que toqui el pirandó,
que s’hi escapoleixi de les seves veritats i, que quedi tot enganxat dels fils de les presumpcions.


Què estreni sabates novelles
amb cordons diamantins,
i, que llueixi de voler representar
el paperet de senyor mandatari.


D’allò més bé, tot ho vol;
pancartes amb títols ben refulgents:
<aneu desfilant ben a poc a poc, quants més hi serem molt millor,
hem de sobreeixir amb
vestits de lluentons i, veus magnetitzades>


Tantes estridències i, lluïments,
es desprenen dels qui duen
les butxaques de l’ànima tan buides,
que han de fer-ne excel·lències
de tot allò que els manqui..


Encara que creguin que així
s’hi rebleixin, dels fruits embellits,
en acabar, a so dels platerets,
les angoixes, tímidament acallades,
tornen de bell nou, 
a posar-se’n els seus abillaments esgarrapats.


Deixeu que toqui l’acordió,
què amb pensaments embogits
viatgi a Centre Amèrica,
i, a dintre de capses de fusta
repintades, s’hi acotxi a fer-ne
la migdiada i, en obrir els ulls
fantasiegi en exhibir-se’n
d’unes quantes extravagàncies
de més.


Tot ha de ser a l’engròs,
eixamplat de més grandàries,
i, que la veu corri ben de pressa.


Exposicions de botes i, guants,
de túniques i, capells,
d’espases i, bregues, de floridures
i, menges, de bagatel·les i, de
pompositats, de cridòries i,
d’eufemismes, d’oripells
i, d’ornaments.


Qualsevol afegitó, ja n’està ben
emprat, per tal d’oblidar-se’n
dels llanguiments.


Passeu, passeu...La funció
acaba de començar...!







Adela Payá i Prats