 |
|
ERNEST
DESCALS ( 1956 )
“
La Dansa De La Mort ”
|
PAREU JA,
SI US PLAU...
De
cors constrenyits,
els
qui a la vida tenyeixen
de
sang i, de dolences,
de
sofriments i, de trapelleries,
no
trigaran gaire en fer-ne
de
subsòl als estrats
de
la nostra mare Terra...
Fins
que alguns no aprenguin
a
respectar cada raconada,
cada
plec, cada alè de tot
allò
que viu i, alena,
no
acabaran mai de fer-ne
tomballons
d’un
lloc a l’altre...
Qui
no sent cap tipus
d’esgarrifança
a dintre seu
en
ferir-ne ànimes,
i,
cossos;
qui
res no els commou
per
tot el dany ocasionat,
pot
ser un jorn no molt
llunyà,
seran arrabassats
en
el centre justament
d’aquells
fets i accions
què
en el seu passat
hi
varen dur a terme...
Sí
almenys féssim el
millor
que podem fer,
no
seriem en aquest món
on tot
llueix de barbàries
i,
de moltes necetats,
on
les guerres que gairebé
a
ningú no els complau
acampen
al seu antull.
Ja
n’hi ha prou de bestieses.
Pareu,
pareu,...!
Lleveu-vos
aquests uniformes
guerrers,
digueu no a les
lluites
i, a les destrosses,
no
carregueu aquestes
armes
a sobre vostre.
Poseu-vos
les túniques
de
les harmonies,
es
pot lluitar d’una altra
mena,
sense crivellar-ne
vides
humanes...
No
més bassiols de sang,
ja
haveu nodrit en excés
als
vampirs de torn...
Pareu,
si us plau,
pareu...!
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada