 |
|
IMATGE: WWW.PINTEREST.COM “ Quand il ne reste, que la tendresse “ |
EL MEU AMOR
DE
VERITAT...!
Ningú, cap cosa
no pot
oferir-ne,
sinó s’hi està
disposat
a tallar amb tot
allò
què ens produeix
infelicitat,
per molt que
s’escrigui:
“tenim tantes
coses
per donar-nos-en”
No se li’n pot pidolar
<amor>
a qui creiem
estimar
si ja, un, hi va
acompanyat
a la vida...
Em demanes permís
per a ser-hi la
teva amant...?
No sento anhels
per
aquesta
certificació,
ni titulació,
aspiro als cimalls
més alts i, més
encimbellats
on el meu estimat
i jo,
siguem dos i, no
pas
un entramat de
nusos.
El que prego n’és
tan planer com
elevat,
tan dolç com
amarg,
tan immens, què
els ulls no
assoleixen
esguardar-ho;
ni els braços ben
estesos,
embolcallar-ho.
Cadascú que lloï
els seus
sentiments
en tants tàlems
com consideri.
Però, només en tinc
afany
per estar-me’n
amb el meu
amor de veritat;
tots dos plegats,
ben enllaçats,
existim més enllà
de qualsevol
confí universal.
A l’últim tram
del camí
en totes les
nostres
vides passades,
periòdicament,
coincidim en un
incís del temps,
el precís, per a
dir-nos adéu
i, fins la
següent existència.
Un amor de
succedanis,
o de
substitucions, no
em plau, com
tampoc
aquells de
translacions
i de mutacions.
Em sadolla tot
allò
què és perllonga
en el temps,
què és cristal·litza i, mai
no s’esvaeix.. Que
deixi
constància...!
Delicadament,
sento enyorança
per aquelles
estimes
que ressonin amb
els dos i,
que no ens faci
esclaus de
romandre
enganxats
amb xàvegues
d'enganys.
El que em fa
refulgir fins
a titil·lar d’un sense fi d’espurnes
n’és el nostre amor
de veritat...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada