PARAULES SÀVIES DELS ARBRES....

PARAULES
SÀVIES DELS ARBRES...!


Una pena immensa,
oceànica,
hi vaig somicar,
fins a omplir els tolls
esquarterats de les
sequeres.


La Mare Natura,
m’ho va agrair
i, em va mostrar el retrat
de l’home pervers,
que aleshores m’assetjava.


De llavors ençà,
que ploriquejava
més i més.
Li’n preguntava als
guardians dels arbres,
per què sempre
n’escollia homes malaurats.


A l’ombra d’un salze ploricó
mentre les airines
acaronaven el seu fullam,
unes paraules
hi vaig escoltar dir:

“ Vas veure un gat cec,
ho recordes, i, et vas entossudir
per recuperar-lo;
vas trobar un gos ferit,
per un accident de tràfic
i, te’l vas endur a casa
amb intenció de guarir-lo;
aquell teuladí, sense plomes,
acabat de caure des del seu niu,
el vas nodrir fins que li’n varen
sortir les seves primeres ales i,
el vas deixar lliure...”


“Quina cosa estranya hi veus en
aquell home, que tot hi ser ben
cruel, et compadeixes d’ell i,
vols com a tots els animals,
tenir-ne cura d’ell.....?


Has pensat que ell, ja ha decidit
ser com és i, que no desitja
per res del món, ser-ne una criatura benaurada....?


Tanmateix, deixa’l que emprengui el seu voleteig en la direcció que ell hi hagi escollit....com vas fer en
aquell aucell.



Res no pots fer-ne, ja tot ho has
intentat...L’amor savi
també sap dir adéu, encara que
dintre d’ell, endugui gravat el nom
del seu estimat amb  lletres
de sang i, de mel.




Andareja pel teu camí i,
ja mai més giris el teu cap enrere.
Uns altres Amors en són 
a l’aguait ...!


I, aquell de l’espai, ja li’n queda
no res per arribar-hi.



N’hauràs de rebre’l sense ferides
ni cicatrius, tot a dintre teu,
ha de romandre lliure de qualsevulla esgarrinxada...!







Adela Payá i Prats
              🌳