ROBATORIS A LA MAR....

  JOAN RIERA
 " PESCADORS DE CANYA "


                                    

ROBATORIS
A LA MAR....!


Un dansaire en fa 

giragonses.de paraules arremolinades.
Amb els seus volants 

estrafolaris,
vol imitar a la mar 

emblavida,
arrencant-li les seves 

onades enfurismades.


Brodats a les seves

faldilles en vol sargir 

d’escumes albines
i, taloneja a sobre de les
marmòries aigües 

de turqueses,
dibuixant d’úrpies 

agafades:
peixos i, petxines, 

sirenes i, deesses, 

pescadors i, xàvegues.


Tot un rebombori 

de tantes i, tantes 

estridències,
on els homes a la mar 

devoren a cadascuna 

de les seves criatures 

amb dents força 

allargassades,
que com tridents, 

al Déu Posidó
confronten amb 

desigualtats 

estrambòtiques.


Un ballarí amb peus 

nuus, els mots converteix 

en canyes de pescar i, 

en tenir el seu cistell 

reblert de caps i cues 

sospirejant, esperarà 

contemplatiu el seu 

últim alè.


Trossets de terra, 

banyades pels
gotims i, la sal,
amb lletres majúscules
s’han batejades.
En fan rodolar els seus

noms  novells amb rètols 

ben refulgents,
i, recordar a tothom
què al llarg de l’història, 

quan més a prop en som 

uns d’altres,
més guerres han segut
inventades, 

per tal de fronterejar
amb aigües baptismals
al davant dels altres, 

qui és qui.


Bressols dels opulents,

què amb garfis pirates 

en volen enjoiellar
entre les baules dels 

cadenats, a cadascú 

dels canells agermanats.








Adela Payá i Prats