POTSER UN JORN...

LUIGI RUSSOLO
 ( 1884-1947 )




POTSER
UN JORN...!


Aquelles paraules
esfereïdores,
aquells rellucs d’ofenses
al davant de tothom,
aquelles humiliacions
que tot ho varen pertorbar
durant uns incisos
inconclusos.


Eixa mena d’entenebrir-ho
tot, i de capgirar les volences
per vanes invencions.

<Potser, un jorn i, en un lloc
no pactat et facin estremir
de dolences>

El caire dels qui pensin que
a d’ells, només a d’ells,
els pertany posar llindes,
on no correspon i, de manera
inadequada.

<Potser un jorn i, en un lloc
no aparaulat s'hi descórreguen cortinatges d'escenaris esgarrifosos i,
contemplem el que mai
no haguéssim desitjat sotjar>


Obrir el cor i, apropa-se
a la nostra ànima,
de vegades,
ens fa arrencar portes
i, finestrons,
trencar vidrieres,
i, posar-ho tot, potes amunt,
perquè al darrere
dels encanyissats,
s’hi oculten
els pitjors fantasmes,
que mai no haguéssim
volgut albirar ni de reüll.

 <Potser un jorn
i, en un lloc inconegut>
n'haurem de confrontar
a tots i a cadascun dels
nostres enemics i, ben bé,
amb paraules
o amb fets, els farem
part de les nostres vides,
o els allunyarem
temporalment,
fins que els nostres esperits
hi puguin ressonar
amb la mateixa freqüència
vibracional.






Adela Payá i Prats
             🍭