BRODATS DE LLÀGRIMES...

 PABLO PICASSO
 ( 1881-1973 )
 " Nu, Fulles Verdes i Bust "



                              

BRODATS DE
LLÀGRIMES...!



Les teves parpelles
un vel endolat travessa;
punyals de llautó
ansien per descorre’l,
i, en mirar més enllà
dels tuls de foscam,
un rostre de llauna
tot esgrafiat,
es desvetlla al teu davant,
t’hi fa estufits gebrats
amb llavis rebregats
al fons del teu esguard.


Uns sanglots sense
voler ser-hi, es vessen
a contracor,
són els teus,
i, des d’ells, una única
llàgrima n’és arrencada,
arravatada,
per tal d’inserir-se
als ulls d’aquella
inconeguda.


Ara ella, hi duu ben
a dintre de la seva ànima,
enfilalls cristal·lins,
d’aquell home
pel qual un jorn s’hi va
adelitar.


Sense ells desitjar-ho,
ni dissenyar-ho,
arrosseguen al seu voltant
cordills perlats,
invisibilitzats,
que a tots dos plegats
els hi fa sentir-ne
les emocions
de l’altre....I no s’expliquen
de cap de les maneres
aquestes connexions,
de sobte, instaurades
als seus esperits.


L’Univers, sense ser-ne
conscients ningú dels dos,
els ha junyit
per un període de temps
emmudit.
Un temps sense termes,
sense vocalització de mots,
amb llavis segellats,
però amb cors
força ancorats.






Adela Payá i Prats
              ☘