DISCÒRDIES...

 FRANCISCO DE ZURBARÁN 
 " Natura Morta "


                   
                                  

DISCÒRDIES...!


La discòrdia, vas emprar:
forquilles de tres dents
manducaven tot allò que
no corresponia...mentre un
ganivet ben esmolat,
tallava amb discreció
records d’un passat.


Culleres d’alpaca,
en feien arreplecs
del consomé liquat,
acompanyat
amb lletres de blat;
a cada alçada en
direcció als llavis,
la teva llengua,
assaboria
els descuits amb
complaença.


I, una safata amb les
postres ensucrades i
caramelitzades,
n’era oferidora dels fruits
de l’abandon.

En acabar de paladejar
els menjars dels oblits,
jeies com un ésser
amnèsic i,
amb cor estrangulat
com coll d’embut
estilitzat,
inauguraves el ball
dels zombis.


A la recerca de nous
comiats, et precipitaves,
per a fer-ne inicis
de romanços fingits i,
amb baveralls de molts
dibuixets,
com nen famolenc,
ja pregonaves
fugides escorredisses,
però abans
n’havies d’assaciar-te
amb nous cadells
que poder tastar-ne.


Un anar fent camí
on satisfer desitjos
afamegats, que no pas
enaltir-se’n amb
les delicadeses
del cor i de l’ànima..






Adela Payá i Prats