 |
|
FERNANDO BELLVER ( 1954 )
|
MULLERS A LA
TERRA....
TERRA....
D’inclemències,
una dona
n’és llançada als
abismes,
envoltada en
catifa
florejada...
Dringadissa de
punyals..!
L’home emplenat
de sang
abans
d’empentar-la
a tota d’ella
l’havia
ben bé acoltellada.
Corets
sanguinolents
brollen des de
les seves
ferides.
Uns nens orfes,
sense mare
romandran i, amb
rostres
espedaçats al seu
pare
rebutjaran...
Xiscladissa
d’ocells esvalotats...!
El pare se n’ha
escapolit
del país i, no el
troben
per cap de lloc...
Al sepeli,
pancartes i, flors
cançons i,
llàgrimes negres.
La muller
combrega amb
la seva Mare
Terra,
i, uns noiets
desconsolats
d’ara en davant,
viuran
d’hospici en
hospici,
sense mai
sentir-ne
que formen part
d’una
família...
Esclafits de
platerets...!
Una llar ha
quedada
ben destrossada,...!
Quan el planeta resti
poblat només
d’homes,
la vida
s’extingirà
per sempre, i la
Terra
tota
desconsolada,
es cobrirà de
maons,
s’enrajolarà de
taüts
femenins....
I compungida
de llàgrimes
cadavèriques,
voldrà vessar els
seus
sanglots en un
lloc
arraconat, a
l’indret
més amagadís dels
Multiversos...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada