XARBOTADA...

PINTOR: DIEGO SAX


                                

XARBOTADA...!



Sentiments amagats
en la foscor,
a poc a poc,
abocaran el seu cap
entre els cortinatges
encoberts.


Un escenari esclatarà
entre llums de bombetes
detonant-se, com
lluernes deslluint-se,
sota la fullaraca.


Micròfons eixamplant-se
de veus enrogallades,
es camuflaran
pels xiulets d’espinguets,
i, un donyet entremaliat,
d’amagatotis,
en farà de les seves:

estiregassarà cabells i,
perruquins;
enfilarà llibres per les airines;
i, despenjarà de les murades
quadres ancestrals.


Taulers capitombats
ens mostraran
les seves potes de fusta
corcada;
cadires esbiaixades,
rodolaran per la sala.


Catifes tacades de tintures
marineres, deformaran imatges
en bocanes de pous mil·lenaris,
i, al passar pel damunt,
els seus debutants,
com en el comte d’Alícia 
en el país de les Meravelles,
davallaran per les 
profunditats més abissals.



Una muralla de poble
medieval,
entre els seus enderrocs
d’habitacles menuts,
exhibirà al davant
de tothom, les estratagemes
d’un duc venjatiu,
què amb glavis forjats
amb ferro, als seus visitants
espaordirà i els farà
foragitar-se’n
dels seus aposentes.


Un cel de llambrots enrogits,
escamparà escopinades
de mucositats esclarides i,
amb conjuncions
de tronades i, de llampades,
en escorrialles de gotims
gruixuts, tot ho regalimarà.


Goteres i més goteres
als sostres dels edificis antics,
inundacions estiuenques
als llocs pactats,
i, una munió de gent
espantadissa
intentant arribar als seus
llocs d’origen.


Paperassa mullada
per tot arreu;
rierols de quartilles
emblanquides,
suraran com vaixells
de papiroflèxia,
on ja els mots ennegrits
es dissoldran
entre les aigües i,
unes petjades pomposes,
de sobte, marineres,
s’escolaran per les
torrentades.


Un poble diluviat, 
s’estremirà d’esquitxades concurrents i, a sobre, 
de les teulades,
a més d’un, l’hauran
d’anar a rescatar.

                                              






Adela Payá i Prats
              🗺