 |
|
IMATGE:
WWW.GOOGLE.COM
|
APEDAÇANT
LLAVIS...
Les boques
tancades:
coves mudes,
on s’atresoren
silencis
per por a
exposar-ne
tresors de
lletres
emmudides,
què de vegades,
llueixen de
covardies.
S’apedacen
llavis...!
Paüra castanyera,
repicant
de tremolors, què
als còdols
bransolegen
i, en
precipitar-los
pels abismes,
inicien els seus
jocs
d’anar fent-ne
l’harca...
A tothom
colpegen,
de bonys i
nafres,
on fan
ensangonar
a tots aquells
que s’hi
rebel·li’n contra
les ofenses...
Però els submisos,
idiotitzats, a
tot
hi diuen que si,
i, s’hi deixen
lacerar
les seves
pellofes,
per tal de no
perdre
la seva condició
de
seguidors
acèrrims
dels apagallums.
Una ferida al cap
d’un creient, hi
brolla
sanguinàriament,
i, enllà, se n’ha
quedat
ben mort, amb
un
somriure de
complaença
hipnotitzada..
Les boques
tancades:
coves mudes, on
els filets
de les paraules
grolleres
s’enreden
d’engalipades
i,
d’invencions...
Uns brodats
candents
les han
segellades, per
a que visquin
tostemps
apaivagades i, no
gaudeixin en tot
cas,
d’exhibir-se’n
en explosions de
veritats,
què com poncelles
entreobrint-s’hi
hi puguin bescanviar
el rumb de qualsevulla
escaramussa..
Llavis
apedaçats...!
Mansuetud dels qui
han optat per deixar-se’n
ensinistrar...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada