LACRIMOSA...

                             

LACRIMOSA...

Els meus ulls hi faran

jocs malabars en entrar

al quiròfan;

un, es riurà a pler

i, se n’anirà de viatge,

mentre l’altre n’haurà,

de suportar a sobre d’ell

un munt d’aparells:

microscopi, làser,

instruments quirúrgics.

Serà l’hora en què aquest

ull, mig cego, hagi de fer-ne

una mica de gimnàstica :

Amunt i avall,

a l’esquerra i, a la dreta,

i, mentrestant una munió

d’agulles fiblant les membranes

com abellots inoculant-te'n

els seus punxons;

entre un devessall de llençols

verds a sobre meu,

fantasiejaré que n'estic 

al bell mig de les arbredes.

El dia clau, el dia deu

de maig i, pensaré que n'ets

amb mi, al meu costat

agafant-me de la mà

ben fort.... Hi seràs...?

Imaginaré que sento música

clàssica, potser la peça de

“ Lacrimosa “

d’en Mozart i, me’n fugiré

d’aquell lloc asèptic per no

sentir-hi veus descompassades;

a l’ull malalt, el deixo en mans

de la batuta del director

d’orquestra,

i, que no em cridin per res

del món, que no hi seré...

No hi seré...!

Què els violins i, els fagots

m’ arrauleixin a dintre

i, fora d’ells, ....Aquest dia

em mudaré amb corxeres

i, semi corxeres, amb tot

tipus de notes musicals

entrant i, sortint dels

instruments musicals:

Do, RE, MI, FA,

SOL, LA, SI, ....En acabar,

aplaudiments per a tothom,

als bolquims de les partitures

em trobareu, si en voleu alguna

cosa, no m’esvaloteu

entoneu una dolça melodia...

Adela Payá i Prats