JORNS AL CAMP...
Al quart de la
llenya
un niu de serps,
esbufecs dels
ofidis
en passar a prop
d’ells.
Al corral dels
ànecs
un devessall de
sang,
una fera ben
ferotge
se’ls havia
menjat...
A les calaixeres
dels
finestrons, les
abelles
se n’havien
introduït
i, bresques amb
ruscs de mel
regalimaven per
tot arreu.
Als somnis, una
colobra
immensa es
permetia
el luxe d’entrar
a la casa
sense permís...
Una rata penada
els nens
L’havien caçada i,
a dintre
d’un pot ja endinsada
en feia xiscles
ensordidors.
A la nit, aldarulls
estranys
s’hi sentien i,
de tantes
estridències
tothom
romania
desvetllat...
A trenc d’alba en
voler
donar-li de
menjar
a la cadernera,
a dintre de la
gàbia ja
no hi era....Els
barrots
n’estaven encorbats,
grapes de felins
una
ungla ens havien
deixat
de record...
Semblava ser que
embruixos
de Mags d’almesc ens
havien
maleït..
D’un pi hi va
caure un niu
i, aquell ocellet
desplomat,
vam nodrir dia
rere dia,
fins que el vam
ensenyar
a desplegar les
seves ales;
des que aquesta bestiola
hi va ser amb
nosaltres,
s’hi van capgirar
els encanteris
en benefici
nostre...
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada