 |
| IMATGE: WWW.GOOGLE.COM |
RECOLLIDA
D’ESTELS....
Recollia
estels a les nits
a
dintre d’un aljub
emplenat
d’aigua;
tota
classe d’espurnes
platejades,
suraven
a
sobre d’ell;
la
noia entremaliada,
entaulava
converses i,
les
batejava amb noms
què
les seves formes
la
podien ben bé inspirar...
Sempre
n’hi havia de diferents,
però
s’hi adonava que només
una,
des de feia alguns dies,
es
repetia de seguit...
Potser
no li agradava
el
seu nom inventat,
i,
tantes vegades com li ho
canviava,
tornava a fer-ne
acte
de presència...
Fins
que una espiga
voladissa,
arrencada
als camps de blat,
a
la nena embadalida
li’n
va fer pronunciar
aquest
mot i, aleshores,
l’estel
ben devanit,
ja
no s’hi va reflectir
per
un temps, al safareig
arreplegador
de
tantes i, tantes llumetes.
El
seu apel·latiu
de veritat
n’era:
Espiga o Spica, a la
constel·lació de Verge:
un
estel de vuit puntes.
Abans
de marxar,
aquest
esquerdill,
li'n
relatà a la noieta
què
de vegades, li’n fa
companyia
a la Lluna,
i,
que aquesta per por
de
perdre a la seva amiga,
de
tant en tant, l’amaga
al
seu darrere....
Adela
Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada