DISCÒRDIES...

 FRANCISCO DE ZURBARÁN 
 " Natura Morta "


                   
                                  

DISCÒRDIES...!


La discòrdia, vas emprar:
forquilles de tres dents
manducaven tot allò que
no corresponia...mentre un
ganivet ben esmolat,
tallava amb discreció
records d’un passat.


Culleres d’alpaca,
en feien arreplecs
del consomé liquat,
acompanyat
amb lletres de blat;
a cada alçada en
direcció als llavis,
la teva llengua,
assaboria
els descuits amb
complaença.


I, una safata amb les
postres ensucrades i
caramelitzades,
n’era oferidora dels fruits
de l’abandon.

En acabar de paladejar
els menjars dels oblits,
jeies com un ésser
amnèsic i,
amb cor estrangulat
com coll d’embut
estilitzat,
inauguraves el ball
dels zombis.


A la recerca de nous
comiats, et precipitaves,
per a fer-ne inicis
de romanços fingits i,
amb baveralls de molts
dibuixets,
com nen famolenc,
ja pregonaves
fugides escorredisses,
però abans
n’havies d’assaciar-te
amb nous cadells
que poder tastar-ne.


Un anar fent camí
on satisfer desitjos
afamegats, que no pas
enaltir-se’n amb
les delicadeses
del cor i de l’ànima..






Adela Payá i Prats





                
                                  

FOC D’ENCENALLS...

  NAVARRO LLORENS
 ( 1867-1923 )
" Amenaça de Naufragi "


                                

FOC D’ENCENALLS...!


Nàufraga de les teves
covardies,
amb timó estavellat i,
veles arrapissades,
m’hi estic al bell mig
de la mar, cercant els
teus braços
de fusta corcada.


Esclafits de bombolles
des dels meus llavis
em capbussen al
fons de l’oceà,
tempteigs de mort
m’anuncien els ofegaments,
i, ell, com dofí alliberador
amb la seva coratgia
me n’ha fet renéixer
de nou a la vida..


El meu tresor, de sobte,
n’ha fet llucar des de
la seva pell esllavissada,
forces que ignorava
arraulides, a dintre d’ell i,
com regal magistral,
tos dos plegats,
n’hem evidenciat
tot allò que hi emmudíem.


Ara, arran de mar, solquem
els nostres somnis marcits,
que de mica en mica,
ja hi comencen a florir
amb rebrolls d’onades
dolces.


Aferrissada a les teves
gallardies,
avui, em preparo per
agafar-li el fil a les nostres
estimes engalzades,
allà dalt, als firmaments,
on els nostres enfilalls
porpres, s'hi encaboten
de nou,  a voler-se’n 
entreteixir.








Adela Payá i Prats
             💜





                              

CONVERSES D’AMIGUES...

               

Pintura de l’expressionisme
amb influències del fauvisme.
“ Converses entre dues amigues “
               
                         
                                  

                 

CONVERSES
D’AMIGUES...!



Benaurada criatura
què amb catifes blondes
entapissaves un cos
de ferralla amb angles
desiguals...


Què corpresa pels afalacs,
descuidaves la teva llar
per tal de lluir-ne com 

fanal aclaparador.


Què no n’és d’or, tot el que
rellueix, que de vegades,
s’hi oculten trapelleries
d’ancians, volent-s'hi fer
passar per jovencells..


Benaurada criatura,
que fent cas omís de les
paraules d’un vellard,
sense comprovar-les
amb saviesa, per tu mateixa,
li'n vas barrar la teva
porta als amics que sí
què ho eren.



No calen lloances que ens
puguin arraconar, entre
espases esfilagarsades,
anys de tresqueres llaurades
amb amor, .....què això
només obeeix a estratagemes
i, manipulacions d’entitats
vanes, què a la seva vida
tota l’han omplida amb ornaments de bagatel·les.

No destrueixis en un sol jorn
tot allò, que tant de temps
et va dur a tenir-ne un jardí
ben florit..


No pot haver-hi pau als cors
dels homes i, dones,

que rebleixin els espais de 

tants i tants sofriments.


Sí per a ser feliç, n’hi ha que
provocar-ne tant de turment
al nostre voltant, hi hauríem
de plantejar-nos-en, 

sí volem aquest tipus de 

felicitat homicida.







Adela Payá i Prats
              ⏳

                          
                                  

                 

RELLUCS D'ODI...

BERNARD HEISIG
" Expressió de l'Odi "




                                        

RELLUCS D'ODI...!


Llengües clapades
d’espines,
llançades contra les airines
en fan nierols en unes 
altres, de més endolcides,
fruit de les herències.


Mentre les querences
lliguen mans i, cors,
les rancúnies, en
fan nusos que no s'hi
poden desembastar.



Prohibicions als descendents
de seguir fent de transmissors
als llaços familiars,
quan l’amor se n’ha trasmudat
per un odi inexplicable.



Espadatxins amb els seus glavis
força esmolats, retallen
aliances ancestrals,
sense raonaments, amb desídies
obscurantistes,
perquè sí, i tan sols perquè sí.


No calen llàgrimes als desconcerts sense sentit, 
ni que t’arrapis
el teu cos amb ungles punxerudes,
ni que en facis rodolar
el teu cap a la sínia de les incongruències.


No n'ets el safareig de les
immundícies de cap ésser
de la creació, 
no vas néixer per a fer de claveguera de cap criatura.
I, sí algú, lliurement,
n’ha decidit empastifar-te
amb excrements de l’ànima,
deixa que continuï amb
el seu ofici de mascarat.


Esculpeix-li al seu darrere
ales alígeres, per a que emprengui el seu vol agosarat 
i, sí és el cas, al seu bec, 
fica-li’n solfejades benaurades, per a que almenys a la 
Mare Natura
complagui amb la seva xiuladissa.







Adela Payá i Prats






                                        

BARRUFET....

MATTHIEU LABROSSE
 " DIABLES "



   
                                       

 BARRUFET...!


A corre-cuita i,
ben de pressa,
gairebé sense alè,
cercant llocs on
amagar-se’n,
no volent-ne escoltar
els consells
dels savis i, sempre
fugint, amb rostre
llacorós,
on mans emplenades
de nafres,
deixaven camins
amb empremtes
ensangonades.


Coltells estavellats
al terra, fent rebrolls
de vegetals enrogits i,
els paisatges clapits
de passos fugissers,
trencant per un breu instant,
els silencis del sotabosc.


Retrunys als cels
esqueixats,
en clissar des de les
alçades, a tots aquells,
que contraris a la vida,
frueixen d’anar
colpejant-ne als éssers
més indefensos.



A corre-cuita i,
ben de pressa,
gairebé sense esma,
amb urpes de punyals,
maltractant qualsevulla
essència vital,
arrencant plantes i,
arbres, desertitzant
prats i, valls,
fent vomitejar als volcans
sacsejant el terregam,
i, amb musells
llambrusquers
glopejant-se la mateixa
existència,
volent-ne fer imitacions
dels actes solacívols
que no posseeixen
i, aleshores,
arremetent contra
la mateixa creació....
Ells, els apagallums,
els apagaguspires.







Adela Payá i Prats





   
                                       

DIÀLEGS AMB LA NATURA....

FONT ROJA ( ALCOI )


                                

DIÀLEGS AMB LA
NATURA....!



N’hi ha un silenci
d’aquests que et poden
tallar la respiració,
que et duu a paratges
desconeguts i, enllà
no saps qui ets tu.


On els animals et miren i
fins i tot, es comuniquen
amb tu, i la seva feredat
només n’és aparent,
ells mateixos et parlen de
tendreses i, de que en aquell
lloc no existeixen
les violències.


N’hi ha com un hipnotisme
en totes les coses,
et sents com sí estiguessis
surant enmig dels paisatges i,
en tenir un pensament,
alhora, s’hi fa real.
Penses en la mort
o que tot açò n’és un
somnieig i, un elemental
de la natura, et diu què tot
el que albires
n’és fet de veritats.


Mires les flors,
et sembla que
riuen, que ballen i,
canten i, entre totes elles,
han segellat pactes
a l’encop.
De sobte, una
dolça melodia et fa
cantussejar una balada
inconeguda i, mai
no te n’havies trobat
tan bé com avui.


Andaregues de la mà
del Sol, tan complaent
n'és avui;
t’acarona tot el teu
cos amb els seus raigs
llumeners, que
més que escalfar-te’n
el que et produeix
n’és una felicitat
immensa.
Voldries tostemps
ésser el calze de tanta
bellesa i, que mai no
s’acabés aquesta
sensació de benestar.


N’hi ha un silenci
d’aquests que et commou
fins la medul·la,
com sí haguessis
entrat en un estat
de consciència alterada,
com sí alguna portalada
novella se n’hagués
entreobert al teu davant.


Els amics de la Natura,
m’inviten a que agafi
forces per poder
traspassar aquest portó,
i, ara, asseguda al bell mig
del rocam,
entaulo diàlegs amb la
meva Mare Terra.









Adela Payá i Prats 
         🌵🌿☘



                  
                                         

                                

SUPERVIVÈNCIA....

Denominado originalmente Rajavihara ("monasterio real"),

el templo sirvió como monasterio budista, llegando a alojar

al menos a 12.640 personas. En la actualidad la fama de

este templo se debe al hecho de ser uno de los pocos

 monumentos que todavía no ha sido "rescatado de la selva",

pues fue el templo elegido  para mostrar el estado en el que

se encontraban los templos de Angkor a finales

del siglo XIX, cuando fueron descubiertos

por los occidentales. A raíz de esta falta de intervención,

el lugar ofrece una impactante combinación de ruinas y

naturaleza que lo han convertido en una de las principales

 atracciones turísticas de Camboya.

SUPERVIVÈNCIA....

Vivim, perquè altres éssers

hi van venir ací a la Terra,

disposats a oferir-se’n

com nodriment nostre...

Tants animals, ens han

donat les seves vides...!

Molts, vivint en estats

paupèrrims,

amb un decés irrespectuós,

per tal que no passéssim

gana...

Tants i tants vegetals

compleixen la seva tasca

sense dir-ne ni mut,

i, nosaltres n’hauríem

d’agenollar-nos al seu

davant i, agrair-los tot

el que fan i, segueixen fent

per nosaltres...

Un temple n’hauríem de

construir–los en honor d’ells

i, embellir-lo amb paraules

de gratitud..

Les seves ànimes, potser

hi siguin més elevades

que les nostres;

nosaltres els humans,

encara què ens dolgui

som uns autèntics

depredadors,

tot s’ho mengem;

però el pitjor de tot,

és que no hem après

a reconèixer

el què se’ns ha ofert

sense badar boca...

Els nostres avantpassats

almenys, hi van ornamentar les

seves coves amb imatges

d’animals, els enaltien,

encara que molts hi pensin

què n’era una mena de rituals

al voltant de les seves caceres..

Un jorn, tal vegada,

acampem en altres indrets,

on els nostres cossos

no hagin de tenir-ne la

necessitat de manducar,

on les boques hi siguin

empremtes d’un passat

llunyà i, què de cap cosa, no

haguem de cruspir-nos-en.

Aleshores, serem unes

essències de ben diferents:

més energètiques, menys

corpòries, més sublims...

Adela Payá i Prats