 |
| CECILIA LUEZA " La Fuita " |
SENSE COR
I, ÀNIMA...
Cos i ment,
que no pas cor i
ànima.
Cos: Pells
frontereres
i, teguments
encobridors;
epitelis glandulars;
una còrpora
extenuada,
cercant porus per
on poder
expel·lir-se’n,
amb dos músculs
bategant
a l’uníson,
un, reblert de
roig
cirera, l’altre,
de blanc albí.
Un anar cosint de
fúcsia
tots els plecs i
replecs
de les escorces
amb clapes
de molsa
caramelitzada..
Ment: sinopsis
nervioses
fent connexions neuronals,
senderols
elèctrics, esclatant
en espurnes de
brimarades
envermellides;
moviments en
acció;
nins amb
convulsions
bellugadisses;
xarxes amb altres
enfilalls
volent
interconnectar-se’n.
Un <ens> fa
tentines, però
sense el seu
xacra del cor
i, sense la seva
ànima,
s’hi sent tan
buit com
un desert,
on abans
resplendia
d’oceans de
safirs.
Als seus
balanceigs rítmics
anomena :
volences
als seus
desplegaments
de cames i braços
li’n
diu: tendreses,
a l’obertura i
rèquiem
de llavis,
anomena: petoneigs,
però a dintre seu,
cap cosa
no pot sentir-ne,
cap emoció no pot
percebre-la,
cap emotivitat no
el fa vibrar;
n’és una llauna foradada,
que ressona amb
clapoteigs
somorts....Li manca
la seva
essència
vital....!
I, com titella,
rodola pel món
amb cuirassa de
floridures
i, amb pensaments
electromagnètics...
Adela Payá i
Prats
