MAGNA AND PARCUS.

                                 

MAGNA AND PARCUS.

(Imatge: Adela P. Prats)

Magna, de pensaments
tendrívols i, ànima de fada,
hi va créixer assajant
amb moltes varetes
màgiques.

En arribar els dies de Nadal,
a Parcus se'l volien menjar;
ell, un porc de ben menut,
què després de molts
intents per convertir-lo
en un nen, Magna, hi va assolir
què s'assemblés a un humà.

Ara, tots ben enfurismats
hi cerquen al porquet, mentre
aquests dos entremaliats
s'enjogassen a fer- ne de les
seves i, a tot el bestiar
l'han deixat escapolir- se'n,
obrint- los les portes de la
corralina.

Aquestes festes cap animal
no hi serà endrapat per ningú.

Els pares ja amenacen en
menjar-se a la nena i, ella
fent encanteris, als seus
progenitors, els ha convertit
en dues someres.

Entre brams i, més brams
Magna i Parcus, s'han muntat
a sobre dels lloms dels quadrúpeds,
i, s'hi passegen per tot arreu
cantussejant melodies
de bestioles en llibertat.

Adela P. Prats.

            

EL QUE MAI NO HI VA SER PRONUNCIAT...

EL QUE MAI NO HI VA

SER PRONUNCIAT...!

Es varen escanyar els mots

a dintre dels teus llambrots,

i, rebrollaren més i, més llavis.

Com un roser amb moltes flors,

en vas precisar bastants petalines per a fer-ne farcellets de paraules emmudides.

Tot el que vas embolcallar,

lluïa d’envoltoris què te'ls

vas engolir i, en aquest

procés d’endrapar-t’ho tot,

vas córrer el perill d’ofegar-te.

El no expressat,

el no manifest,

el no enlairat, 

va fer esquinçar els

teus budells i, novament,

aquest rebombori d’esbudellar

tripades, trobaria un nou incís

per a fer-ne descosits de carnasses.

No cal inventar-se’n més trapelleries;

de vegades el cos no ho 

vol això i, es fa malaltís,

disfressa de veritats

la nostra part material, emmalaltint-la

amb un caramull de ferides i,

de tumors.

Potser, quan els teus musells

s’hi atreveixin a verbalitzar

les veritats,

quan de cop i volta, hi vulguin

fer avinent el què ha restat amagadís,

aleshores, sanaràs 

per tostemps la teva còrpora,.

pel contrari,

amb boca de rellucs silents,

mai no hi podràs gaudir-ne

amb plenitud,

d'una salut corporal.

Es varen escanyar els mots

a dintre dels teus llambrots

i, rebrollaren més i, més llavis.

Un rebrostar de corol.les han

pinzellat de coloraines

tot allò que mai no hi va ser

enunciat ni exposat, ni tan sols

pronunciat ni articulat.

Segueix somniant amb les

mentides;

fes-ne tirallongues 

de més i més fal·làcies;

ompli’t de més escletxes fins

a rebentar-te per dintre i,

morir-te tot entollat.

Adela Payá i Prats

      

 📡

                             

ARRIBADA DE LES NEUS...

                                

ARRIBADA DE LES
NEUS...

Conta ovelles i entona

cançons alhora.

En fa sonar la xirimita;

el pèl rull del bestiar

s’hi transforma en un estol

de nuvolades blanques.

Plovisqueja i, fa calamarsa,

més endavant en davallar les

temperatures:

flocs de neu clenxinaran

els cabells castanys de la

formosa Gaia.

Conta ovelles i entona

cançons alhora.

Amb el so de la dolçaina

abaixa els anyells del cel;

la terra amb metxes blanques

sembla una deessa majestuosa.

Flors amb abrigalls d’ermini

volen espolsar-se'n per sobre

d’elles, la blancor arrecerada,

on uns bufits dels oreigs capritxosos,

les alliberen de les seves flassades.

Una família juga que juga,

s’hi llancen volves de neví,

tots tres ben arrissats i, força

enrinxolats,

han cobert els seus cossos

amb els pelatges dels xais.

Instants màgics on la música

ha assolit l’encanteri d’impregnar

d’albí els somnis d’una nena,

què a l’edat de quinze anys

encara no n’havia vist mai

la neu....

Somni acomplit...!

La noia n’ha pogut tastar,

tocar i enjogassar-se’n

amb la pluja lletosa.

Conta ovelles i entona

cançons alhora.

L’alquimista ha assolit

inventar un nou metall:

un aliatge fet de centelleigs

de puresa i, d’innocència,

inconegut a hores d’ara.

El seu nom, romandrà 

per sempre, inèdit.

Adela Payá i Prats

            

APRENENT DEL NO RES...

APRENENT DEL NO RES..!.

N’hi ha i, també existeixen els

éssers dicotòmics,

que un jorn et diran que t’estimen molt i, a l’altre sense cap explicació,

et deixaran tirat al bell mig

del camí.

Els voldràs preguntar 

el per què d’aquella misteriosa transformació i, res no et respondran;

hi són criatures ambivalents,

que encara, potser,

no han après a sentir-ne 

res de res.

Imiten comportaments,

copien emocions, però si escarbotes a dintre d’ells, 

cap sentiment dolç

no el trobaràs.

Camaleònics com són, 

han desenvolupat les seves qualitats de camuflar-se'n 

amb l’entorn.

No t’atreveixis a parlar-los

d’emotivitats, ....No senten res,

ja n’és de ben penós ser-hi

el contenidor de les escasseses,

i, viure una vida sencera,

preocupats per un lluïment

continu.

Sí tens una amistat com 

aquesta, ho sento molt per tu.

A recer d’ella,

et sentiràs tan buit i foradat 

com aquest <ens> ho és i,

malgrat el teu empeny

perquè alguna cosa s’hi 

transmuti, tot per sempre, hi restarà tal qual.

Sí malgrat això, hi vols aprendre 

la lliçó: de les indiferències,

dels avortaments,

de treure’n profit del teu proïsme,

de nodrir-te’n de les energies dels altres;

tal vegada, aquesta companyia serà el teu millor mestre.

N’hi ha qui escull els viarons 

de les fosquedats,

s’hi enllumenen amb llunes

mentideres, i els seus cossos 

se’ls envernissen amb la sang vampiritzada.

Tu, ets el qui ha de dir-ne: 

<si> o <no>

Sí desitges romandre arran d'ells,

o enfugir- te per tostemps del seu costat.

Adela Payá i Prats

  

 🌾

        

                         

REGALS A DINTRE DE BOLES NADALENQUES...

     
                          

REGALS A DINTRE

DE BOLES NADALENQUES...

Hem estavellat les boles

de l’arbre nadalenc

contra les rajoles,

al mateix instant que

demanàvem

un desig hivernal

amb els ulls ben closos.

Dels branquillons de l’arbre,

de sobte, se n’han fet reals

els regals que cadascú

amb la seva ment n’havia

projectat, .....però el meu

n’era una carta, on deia:

el teu present vindrà

en acabar l’hivern, entre

rebrolls de flors i, càlides

brises.

Al dessota d’un frondós

arbre te’l trobaràs i,

encara que res no et dirà,

sabràs només en clissar-lo

que ell, i tu,

sou les vostres ofrenes

què en un mateix lapse 

de temps,

us vàreu encomanar l’un

a l’altre.

Adela Payá i Prats

UN SOSPIR FREDOLEC...

                           

UN SOSPIR FREDOLEC...

Les butxaques de l’abric

continuen ben foradades,

des d’aquell dia que en feia

tant de fred i, que junts

hi vam arreplegar les nostres

mans en aquella cova

tan càlida, a la qual sense

voler-ho, la vam cisellar

de molts clots.

Les nostres ditades tremoloses

excavaven forats per on

s’escolava un aire ben glaçat.

Els traus segueixen tal quals,

no m’he atrevit a sargir-los,

em recorda un temps de joia

i, de goig,..

Ara jugo amb els dits a dintre

dels descosits,

em fa saber que no n’he segut

capaç de tornar

a comprometre’m

amb ningú.

Potser, abans, hi vaig ser més

sàvia, o ara hi faig involucions

a poc a poc, fins a regressar-hi

a la meva closca.

Adela Payá i Prats

LA MÀGIA DE LA LLUM...

                               

LA MÀGIA DE LA LLUM...

Moltes llums de colors,

un caramull de regals,

menges i més menges,

pastels i torrons,

caramels i peladisses,

licors i xampany;

envoltoris de papers

dibuixats, llaçades

de moltes coloraines;

un fred què ens congelava

l’alè i, ens esquarterava

les mans;

refredats i xarops,

faringitis i otitis,

visita als metges;

però aquest any del 2018

l’hem celebrat tots junts

amb somriures i, riallades.

Per primera vegada

des de feia molt de temps,

hem junyit les nostres

ànimes, hem fet titil·lar

cadascuna de les llums

invisibilitzades; 

hem fet trontollar les nostres

espurnes vitals, en establir

contacte els uns amb els altres.

I, a dintre dels Universos

hem canviat les energies

enterbolides per unes altres

de diamantines.

Als espais siderals els hem

embolcallat d’amor i, de més

amor i, a la Mare Natura

l’hem nodrida amb carantoines

ben endolcides.

Com descendents dels éssers

de la llum, tot ho recobrim

d’harmonia i, de savieses

i, a Gaia la farem viatjar

amb més acceleració envers

els espais més llumeners.

Adela Payá i Prats