UN SOSPIR
FREDOLEC...
Les butxaques de
l’abric
continuen ben
foradades,
des d’aquell dia
que en feia
tant de fred i,
que junts
hi vam arreplegar
les nostres
mans en aquella
cova
tan càlida, a la
qual sense
voler-ho, la vam
cisellar
de molts clots.
Les nostres ditades
tremoloses
excavaven forats
per on
s’escolava un
aire ben glaçat.
Els traus
segueixen tal quals,
no m’he atrevit a
sargir-los,
em recorda un
temps de joia
i, de goig,..
Ara jugo amb els
dits a dintre
dels descosits,
em fa saber que
no n’he segut
capaç de tornar
a comprometre’m
amb ningú.
Potser, abans, hi
vaig ser més
sàvia, o ara hi
faig involucions
a poc a poc, fins
a regressar-hi
a la meva closca.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada