Escultura en homenaje
al hombre pez en Liérganes.
ENTRE ESQUITXOS
D’AIGÜES MARINES...!
Amb ganes de trobar-se
amb el Sol, hi va anar
al mar de llevant,
on a les matinades
en podia clissar aquell desemperesir-se'n
dels rajolins, què curulls de pigments de tarongines, d’enrossits i, de lilàs, estiregassaven els seus
canelobres,
ben a poc a poc,
fins arribar al ple del migdia,
on hi assolien perllongar-se'n
de més amplàries i, de més
elongacions.
Tots els seus caramells lluïen
de moltes coloraines i, en estendre
<la cercadora de somnis >
a sobre del sabulós, la seva
tovallola de dibuixos nàutics,
un melodiós somnieig,
d’ones ballarines,
se l’ha enduia
ben al fons de l’oceà.
Enllà, abillada amb faldilla de plecs de coral enrogit i, sostenidors de algues,
ha llumejat com un peixet fulgurant i, en parlar amb Neptú, aquest déu,
li n’ha regalat un trident
argentat, per tal de defendre’s
dels taurons.
Neda i, busseja sense folgança, s’endinsa a dintre de les grutes, parla l’idioma dels peixos i, entaula converses amb tots ells.
D’una balena se n’ha fet amiga i, a sobre del seu llom hi navega per tot arreu.
Li agrada aquesta vida d’anar
explorant la mar en profunditat,
d’anar comprenent l’hàbita de cadascuna de les bestioles marines, que l’hostatgen.
I, ha coincidit amb l’home peix.de Liérganes, apel·lat:
Francisco.de la Vega Casar,
un ésser llegendari
de la mitologia de Cantàbria, que hi.va viure al segle disset.
Ell, li ha relatat com és va convertir en una criatura amb escates i, aletes.
També li n’ha explicat tots els seus viatges i recorreguts
per tots els oceans i, que uns amics seus, que en tenien una alçada d'entre tres i, quatre metres, pobladors dels pèlags, li'n varen ensenyar l’art de sobreviure a l'interior de les aigües, sense haver de sortir-se’n de dintre d’elles.
Sembli ser que encara n’és viu i, abans de marxar, a la dama somniadora, l’ha obsequiada amb un collaret de clovelles, conquilles i, petxines.
En obrir els ulls lleganyosos,
sota l’escalfor d’un astre ben roent, ha entrellucat a l’entorn
del seu coll, com refulgia
un cadenat de ben misteriós
on al mínim moviment,
entonava melodies encisadores...!
Adela Payá i Prats
🏖
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada