UN QÜESTIONARI ...

ANNE BACHELIER

                                            

UN QÜESTIONARI ...!

T’invitaven a que coneguessis

les persones més aombrades

del món i, t’hi negaves a pensar que hi fossin tan trapelles.

Les vas anar ornamentant

de les virtuts més fúlgides i,

al llarg del temps, una d’elles,

s’hi va atrevir a mostrar-se

amb els qualificatius més

impúdics.

Encara que no t’ho podies

creure, ....aqueixa criatura,

s’excel·lia per ser-hi el

més monstruós de tots els

éssers...Com diantre, lluïa

tostemps, i el seu deliri

n’era imposar les seves

malvestats per tot arreu.

Hi vas admetre que aquells

els quals s'hi entossudiren 

perquè diguessis: <no>

a la fi, hi van assolir que tu

marxessis del costat d’un ens

tan pervers.

Per què aquesta presentació

al meu davant dels esguerros

més caòtics...?

Quina cosa pretenia l’univers

que aprengués de tot això?

Mancava del poder per

transmutar el mal pel bé.

Qui volia ser roí

n’havia de continuar el seu

camí, sense que jo intervingués.

N’havia après a respectar

el lliure albir de cadascú.

Aleshores, quina cosa n’hauria d’ensenyar-me en anar coneixent persones tan dolentes...?

Potser, podia fer-ne alguna

cosa per elles i, no me n’havia

assabentat encara, o n’era un

costum meu, cercar els amants més gasius...?

O tal vegada, m’atreia la maldat sense que hagués segut conscient d’aquest fet...?

O tenia records de vides passades d’haver-ne segut una miserable.

Encara hi faig rodolar els meus pensaments i, no n’he descobert quina de totes les meves respostes, pogués ser-ne la més encertada o la més errada...sense llevar-li el mèrit, a unes altres qüestions

que no n’he gosat per vergonya ni a formular-me-les...!

Adela Payá i Prats

            

😩