POPOCATEPETL E IZTACCIHUATL
UN DIA COMMEMORATIU...!
S’hi va apropar a d’ella:
la seva estimada;
els cabells els hi va anar
pentinant a poc a poc;
va agafar els rul.los i,
entre fils bruns, els hi anava
enrotllant.
Li’n va posar rímel als ulls
i, els va contornejar d’ombres
marrons i blaves;
els llavis, els hi va acolorir
d’un roig vermelló i, les
galtes, el front i, el mentó
els va maquillar d’un ocre
força esclarit.
Hi anava ja despullada,
tan sols li n’havia de posar
el seu vestit d’encaix negre,
a joc amb unes sabates folrades de vellut obscur i,
unes mitges de color carn.
A les mans, d’ungles envernissades
de rosa, les vas arreplegar
a l'entorn d'un ram de lliris
blancs.
I, en acomiadar-se d’ella, li’n
va fer l’última besada que li va
saber a nards i, a glaç.
Aleshores, hi va avisar al de les
pompes fúnebres i, entre els
dos hi varen baixar la tapadora
del taüt.
A, d’ell, només li n'esperaven moltes estones de solitud,
de records i, de veure dilapidar
el temps, fins que l’arribés l’hora de marxar a d’ell també.
Ara, estava feliç, n’havia
acomplit els desitjos de la
seva dona, només lamentava
no tenir-ne el valor
d’acompanyar-la enllà,
on ella, ara mateix s’hi estaria.
Adela Payá i Prats
💮
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada