EDVARD MUNCH ( 1863-1944 )
" El Ball De La Vida "
REAPARICIÓ D’UN
OBLIT...!
Amb essències d’almesc
s’hi va presentar l’home cabal;
asseguts al bar <Ideal>
contemplaven la plaça de ple.
D’aromes de té verd,
fumejant per les estances.,
iniciaren converses
que hi feien referències a candideses viscudes
de tots dos plegats,
a l’institut.
Ell, hi anava a recollir-la als
vespres amb la seva moto <mobilet>
i, carregats de llibres,
s’asseien com ara ho feien
en un bar.
Ell, li’n va recordar que
s’hi va sentir molt trist,
en veure-la ballar
amb un altre xic i,
de llavors ençà,
què hi va desaparèixer
per sempre
de la vida d’ella.
Durant uns minuts hi van
riure escandalosament.
Ella, li’n va fer remembrances
que només n’eren amics i,
alhora adolescents,
no hi havia cap lligam entre
ells per a que s’esfumés per sempre.
Ara, vidu, havia regressat
de sobte a contactar
innocentment amb ella.
Anirien junts al cine,
en farien viatges,
recorrerien un,
a recer de l’altre,
les serralades,
es deixarien llibres i,
escoltarien concerts
de música clàssica,
tots dos alhora.
Però ella sense subtileses
i’n va dir:
Fes-ne memòria de que
només hi som amics,
no cal marxar de cop i,
a més a més, sense avisar.
Van esclatar els riures per molt
de temps i, ell, a cau d’orella
li’n va murmurar:
“ En quina cosa hi estaria
pensant en aquell temps...”
Adela Payá i Prats
🤠
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada