PAULO AULADELL
ENYORS DE
PENSAMENTS...!
No n’hi havia obligacions
de cap tipus,
tot n’era lliure i, desinteressat;
però aquella persistència
d’ell, per expressar-li’n
què ja no li escriuria durant
un temps, li'n va glaçar
l’ànima de dalt a baix.
Potser ell, s’ho havia
pres tot com una obligació,
com un deure a acomplir,
no pas com alguna cosa
sortida innocentment
des del cor i, per no enterbolir
els llaços de l’amistat,
s’hi capficava en ser-ne
complidor d’unes normes
què ell mateix, se n'havia
imposat.
Aleshores, ella, el va alliberar
per sempre,
li’n va explicar què el millor
seria que cadascú s’encarrilés
pels seus viarons ben particulars;
què mancava de sentit
aquesta imposició de regles
a obeir, quan tots dos plegats,
hi volien sentir-se’n de ben lliures per tostemps.
Van mantenir la seva amistat
entre silencis i, entre escrits
amagadissos i,
sense assabentar-se’n
cap dels dos, de la vida què
en feia cada qual.
Les seves dues ànimes
s’hi van anar teixint de més enfilalls lluents i, tornassolats,
comunicant-se malgrat
la desconeixença de
aquelles dos criatures,
on ja ben absentats de tots
dos plegats,
dilucidaven perogrullades
per als seus furs interns.
Potser algun jorn en concret
s’hi retrobarien de nou,
aquesta vegada,
un al davant de l’altre,
on tindrien l’oportunitat
d’explicar-se’n tot allò, que
emmudiren de bon grat.
Adela Payá i Prats
⚡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada