L’ENTREBANC...

                             

L’ENTREBANC...

S’ha rasurat els seus

sentiments en uns breus

instants, amb fulla

d’afaitar ben esmolada,

d’eixes que quan la passes

a sobre de la pell,

suprimeixen neurones ben

de pressa i, en fa oblits d'allò

que sembli ser què no n’és

d’essencial per al subjecte

en qüestió.

Se n’ha llevat per sobre d’ell,

els embalums què el

sobrecarregaven

els muscles i el cor,

i, al bell mig del carreró

els ha abandonat,

esclafint el seu riure, fins i tot,

n’ha posat un cartell on diu:

"Un regal per a qui ho vulgui."

N’ha a desfet de cop i volta,

cadascú dels llaços, i fistons

què el junyien a una altra

criatura i, tot gaudiós, els ha

llençat a sobre del rierol.

Ara balla i, canta ben devanit,

inventa passets de claqué

picant de peus a sobre del

taulat movible i, mussita

solfejades inventades, arpegis

novells, què a la seva guitarra

assaja de sovint.

En té raspalls amb moltes

utilitats, l’últim que n’ha

adquirit, en refregar-se el front

amb ell, li esborralla qualsevulla

emotivitat.

Hi viu encalmat i acotxat

entre coixins apelfats,

i, ja no hi pensa en cap cosa

què el pugui destorbar.

A l’ens que li’n feia de mal de cap,

li n’ha brodat perllongades

ales de glassa i, en obrir el

finestró l’ha llançat al buit.

Ni sap sí està bé o sí pel

contrari, s’hi hagi pogut

estavellar contra l’asfalt.

Per a d’ell, ja se n’havia

convertit en un autèntic

desplaïment.

Adela Payá i Prats