MONTCABRER DES D'AGRES.
CAVA GRAN ( CAVA DE L'ARC )
CAMINANT PER LES
SERRES...!
Úrpies ballarines recorren una
pell assuaujada, donant seient
al palpís d’uns dits assedegats
de tacte.
Ullades púrpures travessen
valls i cimalls, penyals i vessants,
acolorint les túniques empal·lidides
amb cromacitats virolades.
Muntanyes encelades,
en són acaronades
pels fervents raigs assolellats;
les arbredes s’esparpillen
d’una nit ben glaçada, on les
volves de neu se liquen
a poc a poc.
Les atzavares fan la impressió
que voletegen entre les seves fulles d’aspes de molí i, maldestrament
lluiten per espolsar-se’n els flocs de neví...
Uns esquirols entremaliats,
davallen dels arbres,
escarboten el terreny
a la recerca d'unes llavoretes;
el Sol els enllumena el seu pelatge vermellós i, en veure’s fent llampurneigs, s’enfugen
a cuita corrents,
muntant de nou
pel tronc de l’arbust.
Matinada engelabrida,
on els caminants força abrigats,
assolim amb desesperació
la calidesa de l’astre solar;
passes accelerades pels viaranys empedregats,
volent-nos aïllar
dels tremolors dels cossos,
cercant l’escalfor sota els pins
que ens acullen pels senderols.
Un passeig a sobre del qual
volem agrair,
pel fet d’estar-nos ben vius i, trasmudar les nostres energies
per aquelles què ens aguaiten
des dels cels,
què ens empaiten per a fer-nos
saber, que no n’estem a soles
a dintre d’aquest Univers.
Adela Payá i Prats
❄
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada